Crisi energètica

A causa de l'esgotament dels combustibles fòssils tradicionals com el petroli i el carbó, i la manca d'establir un nou sistema de producció i subministrament d'energia, han sorgit una sèrie de problemes en el transport, les finances, la indústria i el comerç, coneguts col·lectivament com a crisi energètica.
Segons l'estimació general d'economistes i científics, a mitjan-21segle, cap a l'any 2050, els recursos petroliers s'esgotaran i els seus preus pujaran a un nivell elevat, cosa que els farà inadequats per a un ús generalitzat. Si encara no s'ha establert un nou sistema energètic, la crisi energètica arrasarà arreu del món, especialment als països desenvolupats d'Europa i Amèrica que depenen en gran mesura dels recursos petroliers. La situació més greu és l'important declivi de la indústria, o fins i tot l'esclat de la guerra per l'ocupació dels recursos petroliers restants.
Per evitar el dilema anterior, els Estats Units, el Canadà, el Japó, la Unió Europea i altres estan desenvolupant activament noves fonts d'energia renovables, com ara l'energia solar, l'energia eòlica, l'energia oceànica (inclosa l'energia mareomotriu i de les ones) o canviant els seus recursos. atenció a les noves fonts d'energia fòssils com el gel combustible submarí (gas natural hidratat). Mentrestant, els combustibles com l'hidrogen i el metanol també han rebut una atenció generalitzada com a alternatives a la gasolina i el dièsel. Els vehicles elèctrics de pila de combustible d'hidrogen, que s'investiga amb entusiasme tant a nivell nacional com internacional, són representants típics d'aquestes aplicacions d'intermediació energètica.
L'energia és la força motriu més fonamental per al desenvolupament global i el creixement econòmic, i la base de la qual depèn la supervivència humana. Des de la Revolució Industrial, han sorgit problemes de seguretat energètica. L'any 1913, quan l'armada britànica va començar a substituir el carbó pel petroli com a font d'energia, l'almirall Churchill va proposar el principi de diversificació energètica que "no hem de dependre només d'un tipus de petroli, un procés, un país i un jaciment de petroli. Amb l'augment de la demanda d'energia a la societat humana, la seguretat energètica està molt lligada a la seguretat política i econòmica Durant les dues guerres mundials, l'energia va augmentar per convertir-se en un factor important que va afectar el resultat de les guerres i determinant el destí El primer ministre francès, Clemenceau, va dir una vegada: "Una gota de petroli és com una gota de sang dels nostres soldats".
Les dues crisis del petroli que van esclatar als anys setanta van ampliar molt la connotació de seguretat energètica, especialment amb la creació de l'Agència Internacional de l'Energia el 1974, que va proposar formalment el concepte de seguretat energètica centrat en el subministrament i els preus estables del petroli. Els països occidentals també van formular polítiques energètiques amb la seguretat del subministrament energètic com a nucli basat en aquest concepte. En els vint anys següents, amb el suport d'un subministrament d'energia estable, l'economia mundial va aconseguir un creixement important d'escala. Tanmateix, mentre que els humans gaudeixen dels beneficis del desenvolupament econòmic i del progrés tecnològic aportats per l'energia, també es troben amb una sèrie de reptes inevitables de seguretat energètica, com ara l'escassetat d'energia, la competència de recursos i la contaminació ambiental causada per l'ús excessiu de l'energia, que amenacen la supervivència humana. i desenvolupament.
Algunes de les reserves energètiques convencionals del món només poden mantenir mig segle (com el petroli), mentre que la majoria poden mantenir les necessitats de supervivència humana durant un o dos segles (com el carbó).
La població mundial ha superat els 6.000 milions, més del doble que des de finals del segle passat, mentre que el consum d'energia ha augmentat més de 16 vegades segons les estadístiques. No importa quanta gent parli de "conservació" i "aprofitament de l'energia solar" o "perforant més pous de petroli o gas" o "descobrint més i més grans jaciments de carbó", l'oferta d'energia mai no s'ha acompanyat de la demanda humana d'energia. Actualment, el consum mundial d'energia es basa principalment en els recursos fòssils, amb alguns països com la Xina que depenen del carbó, mentre que la majoria dels altres països depenen del petroli i el gas natural. Segons el consum, els experts prediuen que el petroli i el gas natural només poden durar menys de mig segle com a màxim, i el carbó només pot durar un o dos segles. Així, independentment de l'estructura energètica convencional, la crisi energètica a la qual s'enfronta la humanitat és cada cop més severa.
Els problemes actuals de seguretat energètica als quals s'enfronta el món presenten noves característiques i canvis que són significativament diferents de les crisis del petroli anteriors. No és només una qüestió de seguretat del subministrament d'energia, sinó també un risc i una amenaça globals que inclouen qüestions de seguretat com ara el subministrament d'energia, la demanda d'energia, els preus de l'energia, el transport d'energia i l'ús d'energia.
En un futur previsible, no hi haurà una reducció significativa del nombre de cotxes, però la crisi del petroli tindrà un cert impacte en la indústria de l'automoció, com ara el desenvolupament de nous tipus de cotxes (com els híbrids, la pila de combustible, l'energia d'hidrogen). , energia solar, etc.) per reduir la dependència del petroli, reduir l'ús de cotxes innecessaris (principalment cotxes particulars) per estalviar combustible, etc. No obstant això, en general, no cal preocupar-se per la reducció de cotxes.